Survival of the Sickest, del Dr. Sharon Moalem
Si l’evolució es basa en la supervivència del millor adaptat, perquè encara ara hi ha malalties i particularitats humanes que semblen contradictòries? Realment, de cares a la continuitat de l’espècie, només cal arribar a l’edat de procrear, aconseguir-ho (i bé, que ho pugui repetir la teva progènie). En èpoques de la història aquesta fita s’ha tornat difícil d’assolir: les epidèmies, la violència, les condicions ambientals, …
El llibre repassa condicions humanes que en moments de la història han servit per poder sobreviure i que han arribat fins als nostres dies, una època on els grans problemes de segles passats estan pràcticament superats. Condicions que poden aparèixer a edats adultes i que disminueixen la qualitat de vida de qui les pateix. Estem en un moment de la humanitat en que fins i tot ens qüestionem perquè hem de morir.
El llibre toca tots aquests temes i vol donar-hi resposta o, si més no, un punt de vista.
Explica de manera entenedora (potser no rigurosa, però com que no sóc bioquímic ni metge ni res, ja m’està bé amb la coherència que li dóna a les explicacions) com funcionen els processos de mutació de les cèl.lules, l’adn, parla d’epigenètica, de com funciona el càncer, de quines coses s’intenten per abordar aquestes noves malalties que apareixen …
És un bon llibre, està explicat amb molts d’exemples, que fan que no et quedis saturat de paraules tècniques i processos amb els que no estàs familiaritzat.
Toca moltes tecles, … fins i tot exposa la teoria del mono aquàtic quan parla dels errors de disseny de l’ésser humà. En un post proper parlaré d’aquesta teoria del mono aquàtic, relacionada amb el mono despullat i el mono corredor.