seiruga.com

Aquest llibre m’ha fet especial gràcia de llegir perquè està escrit pel músic Mark Everett (Mr. E, Eels), fill de Hugh Everett, físic que va proposar la interpretació de la mecànica quàntica dels many worlds – en parlo en un post anterior que vaig recuperar de l’antic blog.

Realment el pobre Mark Everett ha tingut una vida que es podria titllar de desgraciada, tot i ser una estrella del rock alternatiu mundialment conegut.

Sembla que un amic seu el va convèncer d’explicar la seva vida, i trobo que se n’ha sortit prou bé. És un llibre que es llegeix fàcil, no sempre conserva el mateix to, de vegades sembla escrit en diferents moments, però quan vas coneixent el Mark Everett que ell mateix exposa, entens que és un tipus que s’adapta, que s’ha hagut d’adaptar al llarg de la seva vida … la definició de ressilència, segons com.

Només amb la frase “Sóc fill d’un humil mecànic, un mecànic quàntic” ja en vaig tenir prou per convèncer-me d’escoltar el que tenia que dir en Mr. E.

També, com que sempre m’ha agradat saber com és el procés d’un creador, perquè, desenganyem-nos, per fer algo bé, t’hi has de dedicar, només amb talent no n’hi ha prou. Com deia – diuen – en Picasso “si ha de venir la mussa, que m’engatxi treballant” (bé, el concepte està clar, no?, la frase no és exacte, of course!).

En certa manera (molt llunyanament però ho fa) em recorda al “Corre Rocker” d’en Sabino Méndez, de Loquillo y Los Trogloditas. M’hi recorda en el sentit de que els protagonistes i alhora autors sembla que estan en constant control de les situacions més difícils de portar, potser en Mark Everett és una miqueta més humil que en Sabino Méndez i de tant en tant explica les sensacions i dubtes que té quan es troba en una cruïlla. Però ja dic, en general són dos llibres diferents, amb diferents metes i decididament et deixa amb millor “cuerpo” el d’en Mark Everett.