The Forgotten Genius, de Stephen Inwood
A en Robert Hooke el coneix la gent que ha estudiat una miqueta de física, per la seva ‘llei de Hooke’, la de les molles, però realment va tocar molts més temes científics durant la seva prou llarga vida (1635 – 1703) sempre relacionada amb la Royal Society.
El llibre també es podria considerar la història de la Royal Society, perquè en Robert Hooke hi va estar vinculat des del principi.
La Royal Society pretén impulsar el treball científic, el documenta i l’intenta aplicar a la societat. A part del president i del consell, la Royal Society tenia persones que es dedicaven a realitzar experiments i presentar-los en les trobades setmanals: els anomenats ‘curators’. En Robert Hooke ho va ser durant molts anys.
La figura del secretari també era molt interessant, i molt important, perquè, a part de transcriure les reunions i descriure els experiments, mantenia la correspondència amb altres Societats i personatges il.lustres que es dediquessin a tasques vinculades amb el pensament filosòfic (en l’època als científics s’anomenaven filòsofs).
En Robert Hooke va tocar moltes disciplines: la física i la química, l’astronomia; tenia molt d’interés en els sistemes de mesura, baròmetres, rellotges; va construir telescopis i microscopis; va participar en disseccions d’animals, per exemple per saber perquè servien els pulmons va realitzar viviseccions a gossos (que va abandonar perquè li feien molta pena els animals); va insinuar que els continents es movien, que els pols magnètics potser havien variat …
La raó per la qual potser ha estat oblidat és la seva personalitat, tot i que va tenir molts amics fidels, també va tenir molts enemics, era molt gelós dels seus invents i de les seves teories. Amb Newton va polemitzar tota la seva vida, sobretot amb la llei del quadrat de la distància, que va insistir fins a la seva mort que va ser ell qui li va sugerir en algun intercanvi de cartes que potser la gravetat es regia per això.
Professionalment, a part de curator de la Royal Society es va dedicar a l’arquitectura, va participar en la reconstrucció de Londres després del foc del 1666, en aquest cas també va quedar en segon pla i el mèrit de la reconstrucció dels edificis emblemàtics de la ciutat se’l va emportar el, per altra banda gran amic i valedor en temps de disputes, Sir Christopher Wren.
Va ser el paradigma del científic/inventor amb un laboratori ple d’aparell extranys, de mecanismes, rellotges, tubs, de telescopis … amb una preocupació tan gran per la ciència com pel reconeixement dels avenços que ell va aportar … i potser aquest recel ha fet que la història oficial no l’hagir recordat com potser s’hauria merescut.
El llibre dóna molta informació de l’època, en fa una fotografia bastant detallada … en Hooke va mantenir un diari amb força regularitat i el llibre el repassa de forma exhaustiva.