Catcher in the Rye, de J.D. Salinger
Doncs, no, no havia llegit “El guardián del centeno” a l’institut. De fet, en aquella època només llegia revistes.
Quan en J.D. va morir, em vaig apuntar a la llibreteta que me l’havia de llegir. De la llibreteta a la wish-list d’amazon i d’allà a la meva bústia.
El llibre es llegeix fàcil quan t’acostumes al vocabulari d’en Holden, el protagonista. La història, bé, suposo que a Estats Units, en aquella època de principis/meitats del segle XX un adolescent amb algun caleró podia agafar taxis i habitacions d’hotel sense aixecar massa sospites.
Trobo molt identificable el retrat que fa, et pots sentir tu en algun dels pensaments que té o en algun dels punts que li agafen. I si no t’hi identifiques, segur que coneixes o veus pel carrer a gent que quadraria en algun dels passatges.
Res, que m’he trobat en molts moments sortint del llibre i pensant, ah, mira, com aquell o aquell altre, o com jo quan tal i qual … En certa manera m’ha fet recodar com pensava a l’època de l’institut, les reaccions que tenia, els pensaments extrems que se’m passaven pel cap. M’ha proporcionat en certs moments un viatge mental en el temps i he recordat situacions (sense cap importància, per altra banda) d’aquelles èpoques.